|
 |
per
a
comunicar amb
perpectiva de gènere mirar
el món amb una altra mirada
|
|
|
| Les
associacions de Dones ens informen |
|
|
|
| Una
Dona de 84 anys canta com ho feia al camp de concentració de
Ravensbrück |
L’associació
Amical de Ravensbrück, que des del 2005 lluita per mantenir
viva la memòria de les dones i tota la gent que van patir
o morir en el camp de concentració alemany de Ravensbrück,
va oferir el 31 de gener al Palau de Pedralbes el concert Cançons
de Ravensbruck amb motiu del Dia Internacional
en Memòria de les Víctimes del Holocaust.
El concert organitzat per Amical de Ravensbrück, va comptar
amb la presència de dones representants de grups de la
Memòria Històrica, així com amb la regidora
de Dones de l’Ajuntament de Barcelona, Elsa Blasco i de
Felix Alonso, el director general de Relacions Institucionals
de la Generalitat.
|
 |
|
| El concert
va ser interpretat pel grup Coincidence,
que des de fa 10 anys es dedica a portar amb les seves cançons
el missatge de la resistència a l’holocaust, connectant-lo
amb els problemes d’avui pel que fa a la justícia i la
pau. El grup el formen Esther Bejarano (vocal), la
seva filla Edna Bejarano (vocal i percussió),
Joram Bejarano (baix), Wilfried Hesse
(celo) i Clemens Völker (guitarra). Esther Bejarano,
medalla Carlvon-Ossietzky per la seva contribució a la Pau,
és una dona de gairebé 85 anys, menuda, de cabells blancs
i ulls clars i límpids. Amb la seva veu i la complicitat del
seu grup va demostrar que no cal joventut per electritzar ni seduir
el públic. Esther Bejarano, una dona supervivent que forma
part de la nostra història, testimoni viu de la nostra historia
tràgica europea que no podem oblidar, de la qual no hem de
prescindir. |
 |
Esther
vivia a Alemanya i només tenia 15 anys quan per ser jueva
va ser deportada, conjuntament amb el seus pares i una germana,
a un camp de treball: Des d’aleshores no els va tornar
a veure. Dos anys després va ser enviada a Auschwitz-Birkenau
on diàriament centenars de dones eren gasejades. La va
salvar el fet de saber improvisar amb l’acordió
i va passar a ser membre de l’orquestra del camp destinada
a rebre els trens de la mort. Així va aconseguir salvar
la vida. Després d’un temps la van traslladar al
camp de Ravensbrück on hi va passar quatre anys. En ser
alliberada va emigrar a Palestina, i durant molt temps es va
negar a explicar la seva història, fins que es va adonar
que fer-ho era un acte de justícia amb les víctimes.
Des d’aleshores, ha recorregut el món explicant
la història d’altres homes i dones com ella a través
de la música, amb unes cançons que va escoltar
en els camps de dones de diferents nacionalitats i d’altres
que ha anat recollint |
|
| En
el Palau de Pedralbes, el grup Coincidence va interpretar 12
cançons, entre les que destaquem: Schir la Shalom, considerada
fins avui com una mena d’himne del moviment pacifista
d’israel; Zog nit keyn mol, escrita pel poeta Hirsch Glik
i inspirada en l’aixecament del gueto de Varsòvia,
que ràpidament es va convertir en l’himne de la
resistència jueva a Polònia i als països
Bàltics; Laila Laila, una cançó de bressol
per als fills de pares que no tornaran de la guerra; Nje buditsche,
parla dels gairebé 500.000 presos d’Auschwitz-Birkenau,
gitanos, romanís, homosexuals i descapacitats, que van
ser gasejats; Karli kayin ormani, escrita pel poeta turc Nazim
Hikmet, mostra l’enyorança per la seva Pàtria;
Balada de la “Judenhure Marie Sanders”, escrita
per Bertolt Brecht el 1935 com a resposta a la decisió
adoptada pels nazis segons la qual la persecució dels
jueus a Alemanya era legítima; Yisrolik, escrita pel
poeta i dramaturg Lev Rozenthal en el gueto de Viena. Algunes
com Adama admati, cançó molt popular d’Alexander
Pen, l’obra del qual es caracteritza per la lluita per
la justícia social i la pau i per convocar l’amistat
entre àrabs i israelians, va ser corejada pels assistents. |
 |
|
| |
| Precisament
la presentadora del concert va comentar unes paraules sobre la necessària
reconciliació entre àrabs i jueus. Paraules de conciliació
que van agradar a tothom, sobretot a algunes dones grans que portaven
el mocador palestí al coll. Tot el concert va ser molt emotiu,
i també el tancament. Les paraules de Neus Català, que
va llegir Teresa de Hoyos, justificant la seva absència van
arribar al cor dels assistents. No en va, Català acudeix a
tots els actes públics que pot. Una dona forta i vital com
la mateixa cantant Esther Bejarano. |
|
|
|
Neus
Català presideix junt a Marta Selva (ICD) i altres membres
d'Amical un acte públic. |
Esther
Bejarano, Mony Monell i
Elsa Blasco |
E. Bejarano, J. López i S. Villafañe |
| |
|
|
Texto
i fotos: Julia López i Mony Monell
(Barcelona Febrer 2009) ©
2009 Món Comunicació
 |
| |
|
|
|
