|
|
|
Per Cristina Coletas i Cristina Canalias |
Namaste, namaste* |
Als peus
de l’Himalaia
|
|
|
|
El petit regne
del Nepal està situat entre la Xina i
la Índia, dos dels països més poblats del món.
Supera de bon tros els 23 milions
d’habitants,on conviuen més de
40 races i tribus diferents.
I es que existeixen tants idiomes com races
i tants dialectes com pobles !!
|
 |
|
|
|
 |
Els primers visitants van arribar al Nepal atrets pel misteri
i l’encant de les seves muntanyes. Aquest país gaudeix d’una
sèrie d’atractius naturals com és L’Everest, el cim més alt
del món, i altres pics de més de 8.000 m d’alçada. Al llarg
dels anys, el turisme ha esdevingut una font econòmica important,
tot i l’aïllament geogràfic que ha impossibilitat el desenvolupament
dels recursos naturals i del creixement econòmic.. |
|
|
|
El clima del país és variable,
depèn de l’alçada de la regió en què ens trobem. A la part alta
de les muntanyes les temperatures són mínimes, en canvi, a la
vall de Katmandú i a Terai l’estiu es presenta calorós, i l’hivern
gelat. A Katmandú hi podem diferenciar tres estacions:
# Octubre
a març:
L’estació més fresca i la millor època per visitar el país
(pot arribar fins els 20 graus)
# Abril, maig i juny:
El temps és càlid i enganxós amb pluges ocasionals al capvespre
(la temperatura oscil.la els 15 i 30 graus).
# Finals de juny fins el setembre:
L’estació del “monzón”, època de pluja |
|
 |
|
|
|
|
L’augment dels vehicles de motor, mal regulats, ha comportat
un increment de la contaminació. És curiós veure com els conductors
de motos i cycle-rickshaws es cobreixen la cara amb una màscara
per protegir-se de la pols!!
La tal.la d’arbres ha donat lloc a una gran deforestació, l’erosionament
del sòl i la contaminació de l’aigua són tres factors que han
agreujat la situació del país. Aquest últim factor és molt perillós
pel turista. L’aigua ha de ser bullida o tractada, però és preferible
l’aigua embotellada. |
|
|
|
La gastronomia
del país s’ adapta fàcilment a la cuina occidental, així doncs,
no és extrany trobar entre els seus menús els “tacos mexicans”,
“ les quiches” o “les hamburgueses de soja”. La cuina nepalí es
pot considerar una variació més de les cuines regionals de la
Índia i i la Xina. El menjar típic de la regió és el dhal
bhat tarkari, una combinació de sopa de llenties,
arròs i verdures amb curry. La beguda estrella és el chiya,
te amb llet, sucre i a vegades, també amb espècies. Entre els
plats més admirats d’aquesta cuina destaquen les postres com el
pastís de poma i llimona o els pastissos de fruita i ametlles
que sovint són acompanyats de cervesa o te. |
|
|
|
|
|
La seva vida bé marcada per les
funcions religioses, que comporta l’alteració de les tasques diàries.
No s’extranyin si els comerços obren a les onze del matí... I
vigilin si han de treure diners, les oficines bancàries també
segueixen aquest ritual! A diferència de l’Estat Espanyol els
nepalís tanquen els dissabtes ja que el consideren festiu.
Brahma" El creador",
Vishnú "Conservador del bé" i Shiva
"El destructor del mal, són els tres déus més coneguts. A més
del hinduïsme també hi conviuen altres religions, com la mulsulmana,
el budisme, la cristiana , els animistes, els jaines i els sikhns. |
|
|
|
L'arròs, un homenatge als deus |
|
|
|
|
La religió és el cor del poble. Oficialment és un país
hindú tot i que la pràctica del budisme és força elevada. Les
dues coexisteixen pacíficament, fins a tal punt que a vegades
es confonen. És increïble veure els debots de les diferents comunitats,
cristiana o musulmana, participant en la mateixa festa! Les supersticions
cobren vida i la fe protagonisme, creuen fermament que els déus
són els únics responsables dels èxits o dels fracassos. És per
això que diàriament preguen, porten ofrenes d’arròs, flors i fruites
per retre homenatge als déus. |
 |
|
|
|
La religiositat
queda reflexada en la construcció d’ incalculables temples i
santuaris de diferents estils. Compten amb una gran quantitat
de llocs dedicats al Ioga, la meditació i l’astrologia, la majoria
d’ells situats a la vall de Katmandú.
LA
LLEGENDA DE YOGIN
Els sadhu són homes molt religiosos,
seguidors del déu hindú Shiva, que porten una vida nòmada.
Aquests dormen on poden i viuen de la caritat de la gent.
No tenen més possessions que les que poden dur a sobre.
La seva creença es basa en la meditació, en la renúncia
de tot allò que és material i l’abstinència. El cabell és
un símbol essencial perquè el mestre del Ioga, Yogin, va
meditar durant molts anys en un dels cims de l’Himalaya
i diuen que dels seus cabells va néixer el riu sagrat Ganges. |
 |
|
|
|
|
La Vall de Katmandú, un oasi per descobrir |
|
|
Per la majoria de nepalís
la Vall és Nepal. Tothom queda bocabadat quan arriba a Katmandú.
Un conglomerat de races, religions, costums i llengües, un “crisol”
ètnic. En un obrir i tancar d’ulls ens trobem en un museu vivient
de l’època medieval! Una ciutat singular, amb una identitat
basada en les tradicions particulars de la multitud de grups
que hi conviuen. És una ciutat màgica, plena de color i d’antics
temples hindús. Pels carrerons de la capital trobem bazars i
mercats on es venen tota mena d’articles des de peces de roba,
fruita, màscares antigues fins a objectes religiosos.. |
|
|
|
Les millors compres es fan als “mercadillos” de carrer.
Podem trobar un gran ventall d’objectes artesans: imatges de buda,
alfombres tibetanes, joieria de plata, màsqueres i antiguitats
de tota mena. Aquest tipus de comerços permeten al viatger posar
en pràctica la “tècnica del regateig” i demostrar la seva habilitat
a l’hora de comunicar-se. S’ha d’anar amb compte, i mai acceptar
la primera oferta d’un taxista o del propietari d’una botiga!
Només una petita part dels establiments tenen els preus fixats
pel govern, entre ells el sector hoteler i els restaurants. Recordin,
el barri més comercial de la ciutat és Thamel, ideal pel visitant. |
|
|
|
A
mida que anem caminant trobem pel carrer nens de totes les edats,
sobretot els més petits, que criden “Rupiee, paisa”, extenent
les mans per veure si cau alguna moneda. En aquell moment t’envaeix
una sensació de culpa i d’ impotència difícil de descriure...
com podem repartir 3 bolígrafs per 10 nens? |
|
|
|
|

La marihuana es cultiva
arreu del país.
|
Aquesta regió ha fascinat sempre al
viatjant, des dels anys 70 amb el
moviment hippie. Els revenedors
continuen oferint drogues als turistes,
tot i la seva prohibició. No hi ha hippie
que no faci parada a Freak Street!
|
|
|
|
La Vall s’està
convertint en un dels centres de la cultura tibetana ja que la
majoria d’aquests fugen de les seves terres per la invasió xinesa.
A 4 km de Katmandú trobem Swayambhunath, el centre de peregrinació
més popular dels budistes, més conegut com el Temple dels monos.
Al voltant hi trobareu centenars d’aquests animals que juguen
divertint els turistes. És tot un espectàcle, no us el podeu perdre!!
|
|
|
|
|
EL TÍBET, un veí oprimit
# És una regió que
es situa al costat de Xina i del petit Nepal.
#
El 1959 va ser envaït violentament per l’ exèrcit xinès.
# El genocidi, la tortura i la repressió
segueixen vigents.
# La religió, la llengua i la cultura tibetana estan prohibides.
# Més de 130.000 tibetans es van veure obligats a viure en l’
exil.li.
# 1.200.000 tibetans, la sisena part de la població, van ser
assassinats. |
La
indumentària tradicional dels
monjos tibetans: El cap rapat,
una túnica vermella o taronja
que deixa un braç al descobert
i unes senzilles sandàlies, planes
, als peus.. |
Durbar Square, el panteó dels Déus |
|
|
La Plaça
Durbar és el centre de la vella Katmandú, un dels llocs més animats
de la ciutat. Un espai ple de temples, santuaris i edificis antics
construits durant el segle XVII pel rei Patrap de la Dinastia
Malla.. |
|
|
|
|
|
Una de les parades
obligatòries de la zona és Indra Chowk, una de les places més
visitades de la ciutat, plena de venedors ambulants que vaguen
amunt i avall sense rumb. Un paradís per comprar de tot i a bon
preu, es compri o no és un passatemps divertit!! En un dels carrers
principals de la plaça Durbar trobem el Temple de la Kumari, un
dels palaus més significatius del Nepal, construït pel rei Malla
Jaya Prakash al segle XVIII. |
|
|
|
Kumari,
la deesa vivent
La
selecció de la nena-deesa es fa a l’edat dels quatre anys de la
casta dels sakya. Després de complir els 32 requisits, entre els
quals es troba el so de la seva veu, el color dels ulls, l’horòscop
o una prova de valor. La criatura més valenta serà escollida com
la reencarnació de Taleju, deesa de l’energia divina i adoptada
per una nova família fins a la seva primera regla. Només podrà
abandonar la seva residència, dos o tres cops l’any, per motius
de les diferents festivitats que es celebren al poble. Un cop
deixi el monestir, Kumari, torna a ser mortal i té absoluta llibertat
per contraure matrimoni, tot i que molts dels pretendents la rebutjaran
per una antiga creença de mala sort. Per veure a la deesa Kumari
hauran d’esperar molta estona, però val la pena. L’únic inconvenient
és que no es poden fer fotografies. |
|
|
|
Patan, el bressol del budisme
|
|
|
Seduïts per la bellesa oriental ens
submergim a Patan, coneguda com “ La ciutat de les mil
teulades d’or”, una ciutat especialment budista on es
pot apreciar el paper de la família. Des de ben petits
s’acostumen a relacionar i a tenir respecte al nucli familiar
i a la tribu a la qual pertanyen. |
|
Antigament,
Patan era l’ autèntica rival de Katmandú. Avui podriem
dir que és una còpia de la capital, tot i que conserva
millor la seva identitat. Aquesta està separada de Katmandú
només pel riu Bagmati. A Patan també hi ha una Durbar
Square, on podem admirar una gran quantitat de monuments,
incluint el Palau Reial. Cal recordar el Kwa Bahal, un
monestir budista que també es coneix com el Temple Daurat.
|
|
La millor alternativa quan
s’està saturat de monuments i temples és
el trekking. Us preguntareu, què és el trekking?
La resposta és senzilla, viatjar caminant. Un trajecte
per les muntanyes on es pot gaudir d’unes extraordinàries
vistes que només es poden contemplar a peu.
Aquesta tracta de descobrir el país. Una bonica i única
experiència que cal fer. |
veure +fotos |
|
|
NAMASTE, NAMASTE*
salutació, benviguda |
|