Manuela
for president Entre altres raons, perquè els catalans som una barreja des dels temps dels fenicis. Em penso que l'únic català pur que queda és l'exconseller Macià Alavedra, la família del qual ho és des de fa mil anys. Però sortosament els catalans hem desterrat una expressió tan esgarrifosa del nostre vocabulari quotidià. Tinc un profund respecte per les paraules, però aquesta no hauria de sortir ni al Fabra. Però el que és fotut és que les paraules del titular d’Administracions Públiques demostren que Maragall ja no pinta res. Que ni el PSOE ni el PSC hi compten de cara a les properes eleccions. Tampoc Zapatero, que es va escapolir de contestar a Cuatro i que rep Mas com si fos un soci parlamentari en comptes del cap de l’oposició a Catalunya. Al final seran veritat aquelles profètiques paraules de Josep Piqué durant el debat de la moció de censura en què deia que Maragall és un “cadàver polític”. Però amb Maragall no se sap mai, perquè té més vides que els gats: deu ser l’únic polític que arriba a president després de perdre unes eleccions. I, parlant de cadàvers polítics, tampoc no se sap qui n’es més a hores d’ara: si el president de la Generalitat o el president del PP de Catalunya. Per això, si no patís de fibromiàlgia crònica, Manuela de Madre reuneix tots els requisits per ser candidata a la presidència de la Generalitat i, per descomptat, també presidenta de la Generalitat: defensa que som una nació al comitè federal del PSOE, s’encara amb Rodríguez Ibarra i fa un magnífic paper al debat de l’Estatut a Madrid. A això cal afegir-hi la seva condició de dona, que també ajuda. Ahir va demostrar un nivell d'integració tan elevat que, en la roda de premsa al faristol del Parlament, no li sortia en castellà com es diu “molta cura” i al final ho va traduir per “exceso de celo” quan es referia al jutge de l’Audiència Nacional que va paralitzar momentániment el retorn dels Papers. Volen un exemple més gran de catalanitat? Endavant, Manuela, tu pots. Publicat
en e-Noticies
|
